Parmènides i Heràclit

Text 5 de Parmènides:

“Allò que es pot dir i pensar ha de ser.Això és el que t’ordeno que consideris.He de desviart-te,doncs ,d’aquesta primera via de recerca i despés d’aquella altra per la qual els homes ignorants caminen bicèfals;(…)són arrosegats,sords i cecs alhora,estupefactes ,gent forassenyada,per a la qual l’èsser i el no èsser són considerats el mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses és regressiu”(frag.6 D-K)

Aquest text comenta fent una identificació entre realitat ,pensament i llenguatge.Segueix parlan dels principi clau i després sobre els aspectes pròpis de la via de l’opinió.Després ens parla sobre els homes ignorants que caminen bicéfals,això fa referència a aquells que no saven quina és la veritat i es deixen portar per les aparençes.

Aquest filosof no contempla la gent que no filosofa i diu que qui no te clar el camí de la veritat es deixa enganyar per la gent.

Text d'Heràclit:

“Aquest ordre del món,el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home,sinó que va ser sempre és i serà;foc sempre viu,encès segons mesura i apagat segons mesura”(frag.30 D-K)

Auest Text D’heràclit ens parla sobre el món com a no creació de Déu,diu que el principi de tot està en la necessitat en el logos.

Per tant la creació del món segons Heràclit es una mica realista,ell diu que el món comenta en el moment que és necessari i acaba en el moment que ja no ho és.