Llibre República IV

La temprança sentit de la dita

Idees principals:

Aques text ens parla sobre la temprança detingudament i sobre lo bo i lo dolent de l’home,ens transmet la ideea de que cadascú és amo de si mateix.

Títol:

Temprança la mestresa de la ciutat

Anàlisi del text:

Aquest text pertany al llibre IV de la República de Plato tracta sobre la temprança i ens vol parlar de la justicia estalviant-nos la temprança.
L’altre filosof del diàleg, Glauco va dir de tractar primer la temprança i després la justicia,i així es va fer.
Després de miraro detingudament es va adonar que donà lloc a una concòrda i armonia.
La temprança és un ordre i domini de plaers i passions,els quals es mostren superiors a un mateix. L’altre filosof li respongue que si no era ridícul i aquest contestà el que vol transmetre aquesta dita es que l’home, l’individu en la seva ànima es troba lo bo i lo dolent de cadascún dels èssers, i que per naturalesa,per regla lo bo domina a lo dolent, i això és el que s’ignifica ser amo de si mateix.
En el cas de que lo dolent domini a lo bo parlem d’un utillatge,el que es així es tillat d’inferior a si mateix.
El mateix passa amb la ciutat hi ha qui la eleva més del que es mereix,quan en realitat lo bo d’ella porta a lo dolent,per tant s’ha de descriure com a temperada i com a pròpia de si mateixa.