(8)Text Plato

Idees principals:

El text pertany als diàlegs critics de Plato,dins de la seva època de vellesa.Aquest text ens mostra el diàleg entre Sòcrates i Parmenides i parla sobre el món intel.ligible.

Títol:

Són veritables les idees.

Anàlisi:

Sòcrates es preguntat per Parmènides,aquest li fa preguntes del món intel.ligible,aquest món perfecte e ideal.

La primera prefunta que li formula es : Separant les idees de les coses ,et sembla que existeix una semblança ?

Es a dir que les idees també es troben presents en les coses, són els conceptes universals, pertant les coses resulten copies imperfectes de les idees.

Parmènides li formula una pregunta i s’esdebé igual en cas d’una idea en si,i per a si mateixa de la justicia.Sòcrates li diu que perquè totes les idees són certes i perfectes.

LLavors Parmènides li diu:Que em dius d’una idea de l’home separa de nosaltres i de tots aquells que som nosaltes?Una idea de l’home en si mateix.Sòcrates li respón li diu que moltes vegades s’ha trobat en la dificultat d’afirmar això d’aquestes idees o calia afirmar una altra cosa és a dir ,aquí podem apreciar com Plato ens reflecteix el seu dubte,la crítica que es fa a ell en l’època de bellesa.

Comentari de text.

Pel que fa a aquest text podriem dir que l’home des de el moment en que neix és conscient dels seus actes.

És adir l’home desde el moment en que neix es va fent gran i sap que tard o dora morira,es destruira i abans de que això ocorri haura de ser conseqüent dels seus actes.

Ja que si ha fet alguna malifeta haura denfrontar-se contra aquell que se l’interposi en el camí,haurà de pagar per els seus actes.

Potser la millor manera de descriure aquest text seria amb el terme ápeiron<>

Parmènides i Heràclit

Text 5 de Parmènides:

“Allò que es pot dir i pensar ha de ser.Això és el que t’ordeno que consideris.He de desviart-te,doncs ,d’aquesta primera via de recerca i despés d’aquella altra per la qual els homes ignorants caminen bicèfals;(…)són arrosegats,sords i cecs alhora,estupefactes ,gent forassenyada,per a la qual l’èsser i el no èsser són considerats el mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses és regressiu”(frag.6 D-K)

Aquest text comenta fent una identificació entre realitat ,pensament i llenguatge.Segueix parlan dels principi clau i després sobre els aspectes pròpis de la via de l’opinió.Després ens parla sobre els homes ignorants que caminen bicéfals,això fa referència a aquells que no saven quina és la veritat i es deixen portar per les aparençes.

Aquest filosof no contempla la gent que no filosofa i diu que qui no te clar el camí de la veritat es deixa enganyar per la gent.

Text d'Heràclit:

“Aquest ordre del món,el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home,sinó que va ser sempre és i serà;foc sempre viu,encès segons mesura i apagat segons mesura”(frag.30 D-K)

Auest Text D’heràclit ens parla sobre el món com a no creació de Déu,diu que el principi de tot està en la necessitat en el logos.

Per tant la creació del món segons Heràclit es una mica realista,ell diu que el món comenta en el moment que és necessari i acaba en el moment que ja no ho és.

Comparació entre Empèdocles ,Anaxàgores i Atomistes.

El filosof Empèdocles diu que l’existència humana si que parteix d’alguna cosa,dels quatre elements eterns:aigua,aire,foc i terra.

Empèdocles te dues idees el descobriment de l’amor i el desenvolupament de l’odi.Aquella inclinació,o aquell rebuig que sentim el humans i en el qual s’expressa l’origen d’allò que uneix o desueix la naturalesa.

Per tant de l’amor pot sortir l’odi i de l’odi pot surgir l’amor ,ja que són dos conceptes oposats però alhora units pels sentiments.

El filòsof Anaxàgores diu que res no nèix ni mor,sinó que tot està en tot ja que els èssers estan formats per llavor,homeomeries que són les mateixes tot i que l’èsser humà té homeomeries que predominen en ell.

Aquestes no tenen moviment però són eternes,inmutables,qualitativament diferents,poden dividir-se infinitament,tot i que necesiten l’element extern,la intel.ligència.

Leucip un filòsof atomista defensava la idea de que el no èsser existeix tant com l’èsser i va suposar que la naturalesa dels àtoms era compacta i plena,i que això era l’èsser a diferència del filòsof Empèdocles que deia que tot partia dels elements eterns i a diderència del filòsof Anaxàgores que deia que tot està en tot.

L’altre filòsof atomista Demòcrit d’Abdera deia que l’interesava més arribar a la veritat que tenir el poder i que tot inici de l’èsseres basava en el ple i el buit.

Segons aquest el moviment no es regit per l’atzar sinó que tot està regit per la necessitat ,els àtoms.

Comentari de text 1 de Plato

En aquest text Plato ens diu el que és la ignorància Socràtica ,diu que és fer pensar a les persones que no saben res ,que són uns ignorants.Sòcrates es pasejava per davant de tots els altres ,perquè es creia el més savi ,deia que només savia que no savia res.

Aquest va esmentar “jo no tinc la consciencia de no ser savi”,que vol dir que en cap moment es creia savi i per això ho era, no com els altres que ho creien desde un primer moment ,per això per a ell aquests són inutils no saben res.

I per aquestes preguntes que formulà Sòcrates arriben a adonar-se de que ells no són savis,tots els que no són ell són ignorants i admeteixen que ho son i que l’únic savi és Sòcrates per això no l’accepten.

La naturalesa de les idees

Idees principals:

Es un text de Plato on el protagonista com en altres textos segueix sen Sòcrates.

El text és un dià´leg on Sòcrates fa unes preguntes a Cebes i ell contesta.Podriem dir que es un diàleg dogmàtic,perquè pertany a un diàleg de Fedo i aquest es troba en el període de maduresa.

Títol:

L’estat de l’èsser

Anàlisi del text :

En aquest text es formulan preguntes que van dirigides de Sòcrates a Cebes per saberne i aprendre sobre l’identitat,forma i esta de lèsser.

Sòcrates pregunta a Cebes si sempre esta de la mateixa manera en identic estat o si canvia.